L’arquitectura catalana i europea es trobava en estat de decadència durant el darrer terç del segle XIX. Aquest entorn va generar l’aparició d’un nou moviment arquitectònic, l’eclecticisme. Un estil arquitectònic caracteritzat per la combinació de diferents corrents arquitectònics, tot emulant estils propis de l’antiguitat i integrant elements d’altres cultures. Per tant, l’eclecticisme revitalitza el concepte d’edificació, modernitzant i adaptant als nous temps el llenguatge clàssic.
Cal esmentar la primera referència crítica que consta de l’eclecticisme, la qual la va fer Thomas Hope (1769-1831) qui va publicar el seu An Historical Essay on Architecture, en el qual es lamenta de la proliferació d’estils, tot al·legant el següent: “Ningú sembla haver tingut encara la idea de recollir de cadascun dels estils arquitectònics del passat allò útil, ornamental, científic, de bon gust, i reunir-ho amb noves formes i disposicions, fent nous productes desconeguts, noves conquestes, nous productes desconeguts en un altre temps. I una arquitectura que nascuda en el nostre país, desenvolupada en el nostre sòl, en harmonia amb el nostre clima, institucions i costums fos alhora elegant, apropiada i original i meresqués veritablement ser anomenada “nostra”.
Aquesta cita ens mostra ja les principals característiques de l’eclecticisme arquitectònic. Unes particularitats que marquen la superació de l’academicisme i l’obertura cap a la recuperació dels elements arquitectònics de diferents corrents. Això va atraure l’atenció de les noves generacions d’arquitectes de L’Escola de Barcelona. Aquest estil arrelat en l’historicisme va marcar les construccions de tot la segona meitat de centúria del segle XIX, una concepció que destaca per la capacitat d’equilibri entre la funcionalitat i la sumptuositat.
Aquest moviment va deixar la seva empremta a la ciutat de forma tangible, a través de diversos exemples tant materials com documentals. Amb l’arribada d’aquesta nova influencia estilística, la burgesia de Reus va començar a incorporar-la en els seus projectes de futur com símbol de prestigi social. A poc a poc l’eclecticisme va anar convertint-se en tendència apareixent masos, negocis, habitatges unifamiliars amb uns elements distintius propis d’aquest corrent.
Dintre de l’arquitectura eclèctica reusenca m’he centrat en georeferenciar els segïuents edificis: