Origen Medieval de Reus

El territori en què s’assenta el nucli urbà de Reus ha estat habitat per l’home, d’una manera més o menys continuada, des de fa gairebé un milió d’anys. Tal com demostren els materials conservats i exposats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, al terme reusenc hi han estat localitzats nombrosos jaciments arqueològics, de pràcticament tots els períodes cronològics. Especialment important va ser l’explotació agrícola i ramadera d’època romana, complementada amb una intensa producció terrissera. Tot i aquests precedents antics, Reus és una població d’origen medieval, documentada a partir de l’any 1154.

El primer document conservat que esmenta Reus és la confessió feta per Aguiló el 1154, quan, moribund, a instàncies de l’arquebisbe Tort, reconeix que, juntament amb la seva muller Agnès i els seus fills Guillem i Robert, havia donat Reus en alou perpetu a l’església de Sant Fructuós. El 1159, en el repartiment de les rendes i béns eclesiàstics, Reus fou atorgada, amb la seva parròquia de Santa Maria, al canonge cambrer. Aquest fet provocà la coexistència de dues senyories, cadascuna de les quals amb el seu batlle. El nom de la població apareix escrit indistintament Redis i Reddis. La dualitat de senyories provocà la concessió de dues cartes de poblament que afavoriren el creixement de Reus, basat en el desenvolupament agrari.

La primera carta de poblament fou atorgada pel castlà Bernat de Bell-lloc el 1183. El 1186, el cambrer Joan de Santboi atorgava, amb el consentiment del bisbe i del capítol, una nova carta de franquesa. El paper del cambrer es consolidà com a hegemònic quan el bisbe li cedí, el 1203, la senyoria directa. Arran de les cartes de poblament, Reus experimentà un fort creixement: el 1240 ja havia ultrapassat el primer clos murat i es parlava de la vila nova sorgida a l’entorn de la plaça del Mercadal. Aquesta plaça dona idea de la importància del comerç que s’hi desenvolupava. Paral·lelament s’hi iniciava el treball menestral i s’estructuraren els primers gremis. És molt possible que al segle XIII es consolidés l’incipient govern municipal.

Els reusencs participaren en diverses lluites, com l’empresa per diferents pobles del Camp a partir del 1274 contra el veguer, que acabà amb l’assalt del castell reial de Tarragona i les ordres de represàlia del rei, que cessaren en comprar el perdó el 1285. El 1305 els mercaders, amb el suport dels veguers, intentaren d’impedir el mercat creixent de Reus amb coaccions, confiscacions i multes; havent apel·lat al rei Jaume II, aquest concedí el 1310 el privilegi de fer mercat el dilluns. El privilegi de fira fou concedit el 1343 per l’arquebisbe Arnau Sescomes i confirmat per Pere III.

Al segle XIV, la crisi demogràfica va estar estretament lligada a una crisi social i econòmica provocada per l’aparició de terres ermes i l’encariment de la mà d’obra, resultat de la davallada demogràfica. La crisi empenyé alguns reusencs cap al bandidatge, fet que es reflecteix en la caiguda dels ingressos de les finances municipals. El 1468 s’inicià una certa estabilitat i el 1472 hi hagué un augment considerable. L’evolució econòmica i demogràfica es redreçà durant la guerra civil, cosa que sembla confirmar que la guerra empenyé els camperols cap a Reus.

Informació extreta de: Enciclopedia.cat. 2021. Reus | enciclopèdia.cat. [online] Available at: [Accessed 23 August 2021].